Bon dia a tots!
Ahir, mentre feia un cafetonet, vaig llegir la columna que escriu l'Arturo Pérez Reverte al Suplemento Semanal (diria que era el de diumenge passat…). En aquest article es parlava del levantamiento del 2 de mayo, i ens deia, que a Madrid, un grup de presos havia demanat per sortir de la presó per anar a lluitar contra els francesos, sota jurament de tornar quan acabés tot. El director de la presó, veient que la situació era insostenible, va accedir.
El grup de presoners, us ho podeu imaginar, no eren precisament germanetes de la caritat… van sortir d'allí i van lluitar el millor que van poder contra els francesos, aconseguint finalment la victòria.
Si no recordo malament, els presos que van sortir eren 52, i al matí següent es va fer recompte per veure quants havien tornat.
Només hi va haver un desertor, la resta, van tornar a la presó, tot complint la seva paraula, a excepció dels que havien mort, per suposat.
En uns dies com aquests, amb atacs traidors i vergonyosos com els d'Al Qaeda o ETA, caldria que ens paréssim a pensar què ens ha passat en aquests últims segles. Què hem fet malament? Com es pot haver perdut d'aquesta manera la capacitat de defensar amb honor i amb pau el que fem i diem?
Pensem en això, si us plau. A veure si podem fer aquest món una mica millor…
Bon dimecres a tothom!
Templer
[@more@]
Ara necessitaria un templer al meu costat que em defensés de totes les lluites que percebo injustes i que em donen malestar. Així, que, si fos ara, erm sembla que a la presó hi estaria bé, dormir, dormir, rodar pel pati… no veure cap suposada cara amiga… petons