Bon dia a tothom!
Ahir llegia una carta al director de la Vanguardia en què es comentava que el senyor Carod va entrar a una cafeteria i va demanar alguna cosa a la cambrera, que era sudamericana, en català. En no entendre res, el sr. Carod li va preguntar en francès si parlava francès.
Sense ànim de qualificar en absolut la seva actuació, explicaré el que em va passar a mi ara fa algun temps: vaig entrar a una fleca per comprar un dònut per berenar. Em vaig aprpoar al taulell i amb veu clara vaig dir: " posa un dònut si us plau?". La noia em mirà com si fos extraterrestre, i em va dir: "No te entiendo". Jo, incrèdul, i perdoneu-me, un xic emprenyat, li vaig tornar a repetir. Davant de la seva nova incomprensió, vaig preferir no berenar (tampoc no em farà mal no berenar) i marxar.
És que potser es pensava que li demanava unes xancles per anar a la platja? Encara avui no entenc què vaig pronunciar malament… És potser la o oberta de dònut? En fi, que si algú m'ho pot explicar…
Bon dia a tothom…
Templer
[@more@]
