Bon dia a tothom!
Em comentava ma mare abans d’ahir, que havia comprat els contes per nens d’un diari català, La Vanguardia. Uns contes per als meus nebots. Fins aquí cap problema! Un era el famós "Hansel i Gretel" i l’altre "la boda de la Guineu" o una cosa semblant.
Però quin va ser la seva sorpresa, quan, en posar el de la Guineu, va veure, esfereïda, com parlava amb tota naturalitat d’amants, infidelitats i tot el que això comporta… entre la protagonista del conte i un amiguet…
Jo creia que la societat estava malament, però si el que ens ensenyen amb els contes és a veure-ho amb tota la normalitat del món: ESTEM ARREGLATS! Que la cosa s’hagi sortit de mare, pel que fa a la societat, no vol dir que tots haguem d’aprendre a entendre-ho i acceptar-ho amb normalitat… i MOLT MENYS els nostres fills.
La setmana que ve regalen "La caputxeta vermella! no vull ni pensar-hi en què s’inventaran entre la caputxeta, el caçador i el llop… AI, MENTS PERVERSES…!!!
Pensem-hi! Bona setmana a tothom!
De què t’espantes templer! Has llegit el conte de Barbablava .. un conte destinat a nens on en Barbablava degolla i deixa morir dessagnades les seves dones si aquestes li traeixen la confiança? I sabies que la Blancaneus … en la seva versió «no Grimm» (o Disney), no rebia un petó del príncep … si no que aquest la violava i aquesta es despertava pels dolors del part … de bessons.
Doncs si, la majoria de contes són -MOLT- durs, tot i les versions descafeinades que hem viscut molts de nosaltres.
Mira Templer, quan la teva criatura sigui un xic més gran d’adonaràs que no es pot ni mirar la tele amb els fills a cap hora. Aniràs pel carrer i t’ofendrà que vegin el que s´hi veu, anirà a l’escola i no entendràs que tenen al cap els pares dels altres nens. Es evident que volem protegir els nostres fills d’algunes realiatats que hi han a la nostra societat. Però ho tenim cru. (Ahir mateix a la serie de TV3, Vent del Pla, es presentava com el més normal del món que una noia de 18 anys abortés i que el seu company sentimental (i pare del nen) no tenia ni dret a trovar-ho malament). Que et sembla? Doncs és el que hi ha.
Fins aviat.