Ximpanzés i universitaris

Bon dia a tots!

Avui no parlaré d'en Charles Darwin ni de la seva teoria de l'evolució; parlaré d'una notícia que vaig veure ahir a un telenotícies. La notícia en qüestió ens deia que en unes proves fetes entre aquests primats i uns univesitaris per avaluar la memòria visual, els ximpanzés els passaven la mà per la cara pel que fa a efectivivitat i velocitat…

Les imatges, per qui no les hagi vist són corprenedores (quina paraula més maca!). Un segon de veure la pantalla amb numerets i patam! el ximpanzé els ordenava d'una manera espectacular. Tot i així, queda demostrat que naltros (:nosaltres en dialecte tarragoní) estem més evolucionats que els simis en qüestió. I m'explicaré…

Us imagineu que haguessin guanyat els universitaris? Us imagineu què haurien fet per tal de demostrar la seva alegria? Jo m'ho he imaginat…

La situació seria: Botifarres a tort i a dret, crits de: "au, té…!!!", és a dir, alegria escampada per arreu per demostrar la superioritat humana… És això l'evolució? així és com evolucionem? Doncs ho tenim clar…

Mirant els ulls del ximpanzé, l'única cosa que li vaig saber veure era indiferència, o si m'apureu, satisfacció de la feina ben feta…

Hi ha tantes coses que encara hem d'aprendre de la natura i les seves bèsties… el problema rau en què la humanitat estem tan preocupats a mirar-nos el melic (o llombrígol, segons el dialecte) que no aprenem de les coses més senzilles que tenim al voltant: humilitat, respecte pel dèbil, amor…

Bon dimecres a tothom!

Templer

[@more@]

Comentaris tancats a Ximpanzés i universitaris

La guineu i el raïm

Bon dia!

Avui m'ha vingut al cap una faula d'Esop o Isop, com vulgueu dir-li després de sentir el Sr. Chávez dient que Veneçola estava verda per assolir la seva idea de socialisme. Us la transcric breument…

"Una guineu famolenca va veure uns raïms que penjaven d'una parra i els va voler abastar, però no va poser. Allunyant-se, es va dir a si mateixa: "Són verds"."

La moralitat de la faula es ben clara, allò que no podem aconseguir, ho despreciem. Així, el Sr. Chávez, desprecia els seus votants, titllant-los d'inútils, incults o què sé jo…

Sr. Chávez, si em llegeix (tot arribarà…) sàpiga que no s'ha de mossegar mai la mà que et dóna de menjar…

I parlant de menjar, és possible que la seva societat no estigui verda? No és més probable que sigui vostè qui estigui a l'arbre, i que ja estigui prou madur, tirant cap a podrit?

És la meva opinió, que jo de fruites, no n'entenc… Entenc una mica més de magdalenes, que em toca més d'aprop!

Una salutació a tothom!

Templer

[@more@]

Comentaris tancats a La guineu i el raïm

En Ponç de Mataplana

Bon dia a tothom!

Ponç de Mataplana va ser un dels comtes de la nissaga Mataplana, prou important a Catalunya. Ell va ser ridiculitzat mitjançant un sirventès (sirventès és aquell gènere poètic que servia per criticar o ridiculitzar algú) pel trobador català Guillem de Berguedà. En Guillem de Berguedà el va deixar, literalment com un drap brut.

Però no m'interessa en Ponç, sinó algun familiar seu, de nom Hug (n'hi ha uns quants a la seva nissaga). M'ha vingut al cap, un nom tan important per a la història de Catalunya, en sentir el resultat del referèndum que un altre Hug, aquest de cognom Chávez, havia presentat.

Aquest senyor, per dir-li d'alguna manera, havia sol·licitat la reforma de la Constitució per aconseguir, si és possible, encara més poder al seu país. Però la democràcia (ehem, ehem) ha triomfat. Per un 50,7 % dels vots en contra, han desestimat la seva proposta.

Senyor Hug, com deia una amiga de la meva àvia,

"De senyor i de porc, se n'ha venir de mena"

Bon dilluns a tothom!

Templer

[@more@]

3 comentaris

Tatxan tatxan!!!

Alguns m'han preguntat perquè em faig dir el templer, i per tal d'explicar-ho, primer farem una mica d'història.

Els templers van ser fundats l'any 1119 a Jerusalem. D'un bon inici, aquest ordre cavalleresc es va fundar amb la intenció de protegir els pelegrins que visitaven els Sants Llocs de Jerusalem, tot seguint la vida de Jesús.

Així, senzillament, miro de trobar la meva humil funció des d'aquest bloc, el de protegir i vigilar les ments i les ànimes dels visitants del meu bloc. Vet aquí la semblança…

Però bé, donat que avui encara no he sentit la ràdio, i tampoc no tinc massa ganes de parlar de pastisseria… (entengui's per pastisseria, parlar de magdalenes, galetes, i pastissos en general), em despedeixo fins dilluns.

Bon cap de setmana a tothom!

Templer

[@more@]

2 comentaris

Pingüins i renoms

Bon dia a tothom!

Avui, durant la meva estoneta de ràdio cap a la feina he sentit una notícia que m'ha commogut molt. He sentit dins meu la sensació d'estar vivint en el país més desenvolupat i progressista de la història.

Es veu que s'ha convocat un concurs per avui a la tarda al World Trade Center de Barcelona: a veure qui ésel primer de cent persones a escaquejar-se abans de la feina sense haver fet la feina encomenada… i el premi era un VIATGE A PARÍS per a dues persones. És que ens hem begut l'enteniment? Ara s'ha de jugar amb una cosa tan seriosa com és la producció d'un país? Què serà el següent? (Accepto suggeriments).

Personalment, ja em veig a la cua dels països pel que fa a la producció mundial… a aquest pas, els pingüins del gel produiran i tiraran endavant el seu país millor que nosaltres…

I parlant de magdalenes… (ups, ara no parlava de magdalenes) A veure qui li treu el renom (no ofensiu ni insultant) a la ministra més original d'Espanya. Jo proposo el primer… La Talp (perquè allà on hi posa l'ull, surt un forat!).

Espero els vostres comentaris!

Bon cap de setmana!

Templer

[@more@]

2 comentaris

Honor, magdalenes i galtes…

A començaments del segle XII, quan van sorgir els cavallers templers, hi havia una paraula que era d'or per a tothom: honor. L'honor era entès com quelcom important i vital per a qualsevol nen, home i per suposat, cavaller. Algú sense honor era bandejat i repudiat per la seva gent. Aquest mot, HONOR, ha perdut el seu significat d'origen.

Començo així, perquè com li va passar a Proust amb "La recerca del temps perdut" m'ha vingut al cap aquest matí sentint parlar de magdalenes. No era aquesta una magdalenda ortiz, la bella easo ni cap marca comercial, era la Magdalena. La Magdalena Álvarez. Magdalena, que no feliç amb la seva gestió al capdavant del seu ministeri, i esperant aconseguir un contracte d'humorista a "No te rías que es peor" ha arribat a ser repudiada per pràcticament tota la cambra espanyola de representants. (Recordeu quan érem joves i miràvem de pescar la magdalena del got de llet perquè s'havia doblegat fins a trencar-se?)

I parlant de menjar, ara parlarem de galtes. Tota la vida, o com a mínim des que recordo… a la melosa sabata del nostre amic, el porc, se li diu de manera carinyosa mans de ministre… qui sap si per ser melosos. (Jo sospito que deu ser una clara metonímia: la part pel tot). Doncs bé, proposo una nomenclatura nova: La galta de ministre. En aquest cas, ja no per la seva tendresa o suavitat sinó per la vergonya aliena que em fa sentir segons quin representant de l'Estat.

 

 Sí, si us plau…

Abans doblegada que trencada (traducció lliure)

Salut!

Templer

[@more@]

Comentaris tancats a Honor, magdalenes i galtes…

Salutacions companys!

Hola a tots!

Us presento el meu bloc, on aniré afegint comentaris, jocs, cançons, enllaços d'interès i petites reflexions (o grans) a mesura que em vagin sorgint. Abans de res, us demano comprensió a l'hora d'actualitzar el bloc, doncs sóc novell en això!

La meva intenció és sacsejar una mica les ments i consciències de tothom i convidar-vos a reflexionar amb mi sobre els problemes o dubtes que ens afecten…

Templer

Salut!

[@more@]

1 comentari

Enhorabona!

Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s’ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!

Comentaris tancats a Enhorabona!