Bon dia a tothom!
Ja des que la Sara Montiel era jove, la calvície de la gent gran, així com les canes, s'han considerat símbol de sapientia. La gent més gran de cada tribu era l'escollida per respondre grans dubtes…
A l'edat mitjana, era la gent més gran, aquella que havia viscut més anys, l'escollida per assessorar el rei i governants…
M'ha vingut al cap el tema quan he llegit que uns periodistes havien estat expulsats d'una roda de premsa del Nicolas Cage (fill d'en Coppola) per mirar-li la seva calvície incipient… Cal destacar que els periodisyes ja havien estat avisats prèviament!
Ara, el món de l'estètica i el votox prevalen sobre d'altres coses, com ara acceptar la senectud amb orgull i calma. Algú pot dir que el Sean Connery porta malament la seva calvície?
Com diu un amic meu: "Déu va fer uns quants homes intel·ligents, a la resta, els hi va posar cabell".
Per cert, el meu amic és calb!
Que tingueu un bon dilluns!
Templer
[@more@]
Home!
Espero que no sigui tan així com diu el teu amic!
Jo en tinc una bona mata de cabell, tendent al blanc, això sí.
En el que estic d’acord es que ens venen massa l’elixir de l’eterna joventud, quan la maduressa és un gran estat personal.