Bon dia a tothom!
Ja fa uns quants anys, quan estudiava filologia catalana, vaig anar a València als Premis Octubre. L’anada des de Tarragona ja va ser moguda, va coincidir amb unes pluges impressionants que van tallar la via de l’Euromed més de dues hores. Però vaig aprofitar el recorregut accidentat per conèixer i parlar amb la Carme Alborch, a qui em vaig trobar al bar del tren.
Però m’estic desviant del tema…
Com que sempre, entre curset i curset hi ha d’haver temps per fer gresca, després de sopar, amb els meus companys vam anar a beure alguna cosa. Passejàvem per la ciutat de València, i se’ns va acudir (éra jove, perdoneu-me…) demanar a crits que ens tiressin aigua des dels balcons. M’acompanyava, entre d’altres, el meu amic Jaume, que ho pot corroborar…
Des d’aquella tonteria de joventut, ha plogut molt. Però ja ho diu el refrany: "Sempre prou sobre mullat…" i així ens trobem, amb manca d’aigua a tot arreu i pregant perquè plogui quan abans millor, i com es diu a la televisió: "sobretot a les capçaleres del riu"…
Els amics valencians ens haurien d’haver llençat aigua embotellada, en comptes de galledes o poals!
Que tingueu molt bon dia!
Templer