Bon dia a tothom!
Fa uns dies que el meu fill va començar a somriure. El primer va ser una ganyota un pèl estranya, i a mesura que anava avançant, es va anar convertint en un somriure ben ample.
Deia tantes coses aquell somriure…
Felicitat, esperança, tranquil·litat, amor, confiança, satisfacció…
Potser només eren imaginacions meves, però aquell somriure serà un dels records més bonics que guardaré al sarró fins que em mori… Qui ha vist somriure amb franquesa un nen petit, pot entendre el que vull expressar amb paraules. Però no es pot. Un somriure és massa expressiu.
Avui, que plou, quan us creueu amb algú estimat , apreciat o conegut, no us esteu de fer-li un bon somriure, que és gratuït, però pot arreglar moltes coses.
Us deixo amb una música ´sobre aquest tema: "Ridi pagliaccio" cantat per Pavarotti…
Somrieu, que faig la foto…
Templer